Lletres animades

Que t'ho passis bé!. Per escriure aquestes paraules amb un efecte de lletres animades pots entrar en aquesta adreça: http://textanim.com/
Després de haver afegit el text i triat la textura i colors, vas a "generar", després igual que vam fer al slide, triem per  blogger i copiem el codi embed i quan fem una nova entrada ho editem en HTML(com quan volem pujar un vídeo de youtube)

Lletres animades

Joan Manel Serrat

Cómo multiplicar sin calculadora

Entra URL a acortar tiny:

slide d'alumnes puzzle

Campions!

Eufòria per tot arreu

¡Qué bonita es Barcelona!

Visita a la Pedrera

Another slideshow design by Smilebox

el meu slide

La festa de la Mercè

Free slideshow design personalized with Smilebox

Pere Calders

Fill del també escriptor i traductor Vicenç Caldés i Arús, Pere Calders residí fins als vuit anys, en una masia ubicada al Vallès Occidental. Cap al 1920, la seva família s'establí a Barcelona de mode definitiu, fet que, esdevingut el lapse pertinent, li permeté d'accdeir a l'Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d'un publicitari i col·laborà amb El Diario Mercantil i el diari l'Avui, de la mateixa manera que ho faria amb diferenciades revistes, cas de L'esquella de la Torratxa. Fou a l'Avui on tingué ocasió de publicar el seu primer conte.
L'any 1936 publicà els seus dos llibres primerencs: el recull de relats breus El primer arlequí i la novel·la d'efímera extensió La glòria del doctor Larén. En l'obra darrerament al·ludida, nombrosos trets característics de sa prosa començarien a deduir-se tímidament. En ocasió de l'inici de la Guerra Civil, adquirí una postura de compromís, tot col·laborant amb publicacions de caire polític, sense ometre pas la confecció literària; en el decurs de tal espai de temps elaborà els contes de L'any de la meva gràcia, (els quals, posteriorment, instituirien part destacable de les reconegudes Cròniques de la veritat oculta) i la narració La cèl·lula, que es perdria sens no ésser publicada.
El 1937, Calders va allistar-se com a voluntari a l'exèrcit de la República; fou destinat a la reraguarda de Terol, on actuaria com a cartògraf. Allà, escrigué per encàrrec les seves concepcions subjectives, agrupades en la crònica Unitats de xoc. Esmentat dietari va ésser publicat l'any 1938, amb un pròleg realitzat a càrrec del notable poeta Carles Riba.
Altre cop a Barcelona, tingué l'oportunitat de confeccionar un relat d'extensió majorment vasta (relativament a La glòria del doctor Larén): Gaeli i l'home Déu, escrit que no esdevindria publicat fins el 1986. amb la desfeta de la república, l'escriptor fou internat al camp de concentració de Prats de Molló, fugaç exili descrit per Calders en un article procreat l'any 1974.
Aconseguí d'evadir-se de la reclusió, i ocorreguda una breu estada a França, obligat a desamparar a la seva primera muller i llur fill, va exiliar-se a Mèxic, on de forma immediata rebé ajuda i suport de distints catalans sotmesos a una situació sinònima, cas de Josep Carner, de part de qui rebria un primer ajut. A Mèxic hi restà vint-i-tres anys, consumà matrimoni amb Rosa Artís (germana del també escriptor Avel·lí Artís Gener Tísner) amb qui tingué tres fills.
En Pere mai no assolí una adaptació complerta del tot, ja que persistí en ell l'anhel d'un intangible retorn a Catalunya, a part què mantingué una relació constant amb els cercles intel·lectuals i socials dels altres catalans exiliats.
Allà, Calders treballà per a l'editorial Uteha, a més d'ocupar-se en altres labors a fi de garantitzar-se una mínima subsitència econòmica, i de col·laborar periòdicament amb les revistes editades a cura de certs catalans exiliats en la mateixa geografia. En són clar exponent els Fascicles literaris (publicats mensualment entre 1958 i 1959), on aclararia la realitat de Catalunya. Ensems, no renegà quant a son talent creatiu, i proseguí la publicació de la seva obra a Barcelona, si bé durant els inicis patí certament per tal de trobar un editor.
L'any 1942 publicaria el primer recull de contes posterior a la Guerra Civil, Memòries especials, obra escassament reconeguda que reeixí positivament amb l'arribada d'un recull de considerable projecció; les conegudes Cròniques de la veritat oculta (1955), on va incloure relats de ses temps més prematurs. Al·ludida obra precedí a dos reculls de notable qualitat: Gent de l'alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).
L'editorial mexicana en la qual restava ocupat va adquirir l'editorial barcelonina Montaner i Simon, fet que facilità el cobdiciat retorn a Catalunya. En el viatge de tornada perdé un original inèdit fruit de l'extraviació d'una maleta. De bell nou a Catalunya, va practicar "un periodisme de caire polèmic" segons Monserrat Roig, tot col·laborant amb revistes com Tele-Estel, Canigó o Serra d'Or. Seguidament publicà les novel·les L'ombra de l'atzavara (Premi Sant Jordi 1964), Ronda naval sota la boira (1966) i Aquí descansa Nevares (1967), obra de "temàtica mexicana". ^[2]
Quant als contes es refereix, l'any 1968 els reuneix tots (afegint-ne cert d'inèdit) en el volum Tots els contes (Premi de la Crítica Serra d'Or 1969). El 1978 publicà Invasió subtil i altres contes (Premi Lletra d'Or 1979), amb posterioritat el recull Tot s'aprofita (1983, Premi de Creació Literària de la Generalitat) De teves a meves (1984) i Barret fort (1987). En ocasió de l'obra teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom (en què s'escenificaven certs contes escrits per ell), la seva obra assolí un èxit a destacar.
Pere Calders va participar en la confecció de llibres col·lectius i continuà col·laborant amb "Canigó", "Serra d'Or", "El Temps" i "l'Avui". Ell sempre comparà literatura i periodisme, vàlids ambdós per a la confessió de la realitat, malgrat confessar:

El 1984 començà la publicació de les seves Obres Completes dins la col·lecció Clàssics catalans del segle XX d'Edicions 62. L'any 1986 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La nit del 21 de juliol de 1994, Pere Calders i Rossinyol morí a l'edat de 81 anys. El seu llegat literari roman disositat a la Universitat Autònoma de Barcelona, institució que el dóna a conéixer progressivament.

pimer escrit

El primer arlequí és el nom d'un llibre de contes escrit per Pere Calders quan tenia vint-i-quatre anys.